L’Associació Valenciana d’Empreses Culturals i d’Oci Educatiu (AVECOE) ha organitzat la primera d’una sèrie de jornades formatives, informatives i de debat al voltant d’assumptes d’interés per als membres.
Es tracta d’una acció per a generar espais de trobada entre aquelles entitats relacionades amb l’educació no formal. Un concepte ampli i generós, que engloba moltes esferes de la societat. Un dels assoliments primers de la qual és actuar de mediadors/transmissors culturals per a generar punts de coincidència en els quals altres col·lectius puguen tindre espais de comunicació i de formació, sempre vinculats a projectes socials i culturals.
El Col·legi Major Rector Peset ha acollit, el 17 d’octubre, la primera de les sessions. Aquesta vegada, al voltant de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), un concepte de gran importància promoguda per l’ONU en relació amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que l’AVECOE difon entre el sector cultural i d’oci educatiu al qual representa com a patronal. Aquesta acció compta amb el suport de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica.
La jornada va ser una acció formativa relacionada amb les diferents legislacions estatals, autonòmiques i europees, que reflecteixen el que ja és una obligació per a empreses i administració, entre altres lleis, amb el Decret 118/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual es regula la inclusió de clàusules de responsabilitat social en la contractació pública i en les convocatòries d’ajudes i subvencions. El decret entra en vigor el pròxim 16 de novembre, i introdueix principis d’eficàcia i d’eficiència.
Per a parlar de tot això, l’AVECOE ha reunit diferents representants del sector, entre els quals es troben Luis Noguerol, de l’empresa “Culturama”; David Vid, de l’empresa “Petit Editor”, representant de l’Associació Valenciana de Professionals de la Cultura, Gestió Cultural; Ana Cristina Herreros, de l’editorial “Los libros de las malas compañías”; Luis Posada, membre del consell de direcció de “La Fàbrica” i Felip Kervarec, responsable de l’empresa Món d’Animació i president de l’AVECOE. Tots ells moderats per la periodista i gestora cultural Maria Tomàs García.
L’AVECOE
Està formada per empreses culturals i oci educatiu de l’àmbit territorial valencià; empreses dedicades a l’animació sociocultural, l’educació en el temps lliure, i a la gestió i promoció de la cultura de proximitat.
Felip Kervarec
“Ens agrupem persones, identificades com a professionals”
El president de l’AVECOE, Felip Kervarec, va dedicar la seua intervenció a explicar el seu treball a favor del reconeixement professional i com a sector empresarial. “Som una associació de caràcter patronal, empresarial. Ens agrupem persones, identificades com a professionals, bé per autònomes, o perquè tenim una empresa relacionada amb el sector. Entitats amb ànim de lucre”, assenyalava Kervarec. Una definició que els porta a un debat entorn d’aqueixa etiqueta. “Quantes vegades ens hem de callar per a no explicar totes eixes coses que fem per responsabilitat social i que no tenen necessàriament ànim de lucre”.
L’associació patronal té la vocació d’agrupar i liderar les societats mercantils que operen en l’àmbit territorial valencià, i la seua tasca principal és la interlocució amb l’administració.
“L’AVECOE té molt a aportar a la societat, sobretot, mostrar a l’administració com es desenvolupa el nostre treball”, assenyalava Kervarec. Entre altres coses, perquè, segons afegia Luis Noguerol, “des de l’AVECOE conjuminem empreses que despleguen la seua activitat d’acord amb uns paràmetres de qualitat pedagògica i cultural elevats”.
Noguerol destacava la característica d’aquest sector, format per empreses xicotetes si no unipersonals. “Si haguérem d’implementar totes les exigències burocràtiques que demana la RSE necessitaríem la meitat de la plantilla”. A més, destacava que les empreses de l’AVECOE ja incorporen els codis de bones pràctiques.
ANÀLISI: LA IMPORTÀNCIA DEL CONVENI COL·LECTIU
La jornada va servir per a identificar beneficis, riscos, reclamacions i oportunitats. Com a benefici, el fet que la RSE siga un concepte cultural en si mateix, en el qual pren rellevància la col·lectivitat, aspectes tots dos que compleixen les empreses relacionades amb l’AVECOE.
Els riscos
Entre els riscos, es va destacar el perill de perdre’s amb la teoria (de les lleis) i els maleficis de la seua redacció i la burocràcia, amb el que implica de distància i desconeixement de la realitat.
També, es va apuntar el risc que les intencions de l’administració es queden en paraules, o que les institucions siguen incapaces d’implementar les exigències de la RSE en processos i posicionaments per a generar licitacions públiques ètiques i sostenibles en les seues bases jurídiques, desenvolupament de procediments, condicions laborals, etc.
La jornada va ser portadora d’una reclamació compartida: que hui dia, l’agent més gran de precarització del món de la cultura siga l’administració pública. Un problema: que els requisits de condicions laborals licitats estiguen per davall dels reconeguts pel Conveni Laboral Autonòmic, que l’AVECOE ha implementat actualitzant i millorant les condicions laborals dels i les professionals valencians i al qual l’administració autonòmica encara no atén.
Des de l’AVECOE es treballa pel reconeixement d’aquesta tipologia d’empreses com a beneficioses per a la societat en general. Una defensa de l’educació no formal que posa el seu accent en l’aplicació d’eixe conveni col·lectiu que regule les relacions laborals dels qui es dediquen a aquestes tasques, enteses com un complement educatiu extraordinari fora dels currículums acadèmics.
En aquesta tasca, l’AVECOE ha treballat mà a mà amb la patronal estatal, la Federació Estatal d’Organitzacions Empresarials d’Oci Educatiu i Sociocultural (FOESC). “La meua experiència —detallava Kervarec— és que en el nostre sector l’estem regulant des de les patronals, perquè en realitat som empresaris i som professionals, i consegüentment, reclamem un reconeixement al nostre treball”. Segons les seues paraules, “en la part sindical només hem trobat traves, barreres, terminis i demores. No deixa de ser una ironia que com a patronal estiguem defensant millors condicions laborals per al treballador”, matisava.
A més a més, el president de l’AVECOE assenyalava la dificultat que per als perfils professionals de l’administració té el fet de redactar lleis i/o plecs de condicions de contractació “quan ni tan sols coneixen de primera mà la terminologia”. A més, sent el que treballa l’AVECOE un sector tan dependent d’una tipologia de licitació pública, l’administració es refereix sempre a preus establits per convenis. “Per això en les tarifes són tan importants els convenis laborals”, contava. “Nosaltres som professionals. Sense bons professionals no podem avançar els nostres projectes”, afegia David Vid.
Les oportunitats: el segell de reconeixement d’empresa socialment responsable
A conseqüència d’aquestes anàlisis a grans trets, la jornada va derivar en la localització de diverses oportunitats entorn de la RSE. Entre elles, la possibilitat d’aplicar la RSE com a metodologia de treball tenint “fe a llarg termini”; el fet que treballar com a col·lectiu permeta que l’administració assigne un valor a l’associació de l’AVECOE per a tindre en compte el seu posicionament i reclamacions. I finalment, el fet de ressaltar que moltes de les coses que exigeix la llei ja s’estan fent de manera natural.
Tan sols es tractaria, doncs, d’elaborar els informes que porten a obtenir el segell de reconeixement d’empresa socialment responsable, de tal forma que també l’administració estiguera obligada a complir amb eixos requisits.
I una obligació: la de reclamar com a associació d’empreses davant els tribunals de contractació administrativa la paralització de qualsevol dels contractes per a formació d’oci que no contemple la RSE. Un treball en equip per a pautar tanta teoria i anar al nucli de la qüestió.
LA IMPORTÀNCIA DEL FET CULTURAL
La jornada va servir així mateix per a ressaltar que el fet cultural apareix de manera transversal en els ODS, ja que l’explicació de cadascun dels seus objectius es vehicula a través de la cultura. Resulta destacable que la cultura no es contemple en ells com a tal, però tinga protagonisme en tots i cadascun dels objectius.
Entre algunes de les experiències narrades durant la jornada destaca la que va fer un professional des del públic, que narrava que després de vint anys de treball, i malgrat ser una entitat de lucre (com a empresa que és), detecta que el 60% dels seus projectes educatius estan basats en sensibilització, formació i difusió en tema de ODS, tant d’alumnes i de docents.
La clau està en el fet que, amb l’aplicació de les lleis, les empreses certifiquen les seues accions, de tal forma que l’administració puga corroborar que les seues actuacions són concordes amb el respecte als drets humans, el comerç just, les pràctiques de treball i d’ocupació òptimes, la sostenibilitat ambiental, la transparència, la lluita contra la corrupció i el suborn, entre altres exigències de la RSE.
Felip Kervarec
“…allò que hem sigut com a persones abans que com a empresaris”
ALGUNES LÍNIES TREBALLADES
La jornada també va permetre que cadascun dels participants exposara la seua opinió, així com algun detall dels projectes que cadascun porta avant, experiències que estan directament relacionades amb la RSE en relació amb els seus cercles d’interessos, “amb allò que hem sigut com a persones abans que com a empresaris; el bagatge social educatiu i cultural”, en paraules de Kervarec.
Luis Noguerol, de l’empresa “Culturama”, destacava que la seua empresa està relacionada amb el tema social “des del moment en què formem l’empresa i ja hi ha una implicació en totes les activitats que desenvolupem”.
En el seu cas, per exemple, amb el treball de persones migrants, amb el voluntariat a través de l’associació Labmda o amb la innovació social de joventut, a través del premi Culturama.
A més, Noguerol incidia en el fet que tots els temes transversals mediambientals per a generar eficiència energètica, separació de residus, etc, “són el nostre ABC. Ja fa temps que apliquem bones pràctiques. Ja fa temps que deixem d’imprimir fullets en paper, per respecte al medi ambient i perquè és més car”. Finalment, afegia, que “les empreses de l’AVECOE treballen amb la cultura, la qual cosa implica que hi ha una sèrie de valors en els quals creem i que tractem d’implementar, com ara la diversitat sexual, el respecte als drets humans, etc”.
El cas de Món d’animació, entre altres coses, està vinculat amb la possibilitat de desenvolupament en política de joventut a través de l’educació en el temps lliure en entorns rurals. “Encara que no ens done diners, ens retorna la qualitat de vida i la qualitat relacional. Són pèrdues segur, però ens interessa perquè suposa aproximar un coneixement a una formació i a un context que uns altres no farien, perquè no és rendible”, explicava Kervarec.
Cristina Herreros, de l’editorial Libros de las malas compañías, es va presentar com un projecte editorial “incòmode”, que va on no s’ha d’anar, que escolta als qui intenten silenciar, que aprén dels qui es diu que són incultes, que diu el que ha de callar, que publica el que no es considera literatura.
“Volem arribar a la gent que mira de front, que riu sense tapar-se la boca, que ix al carrer a cridar el que fa mal, aquelles coses que semblen injustes”. Herreros va estar contant la seua política respecte a la utilització del paper; l’ocupació de persones de barris desfavorits; la seua associació; la seua política respecte a les macrotendes, amb les quals no treballen; el seu treball en formació d’usuaris i sempre amb teixits cooperatius.
A més, Cristina Herreros va mostrar vídeos sobre els seus treballs al Senegal, Sàhara o Moçambic i va explicar les seues dificultats en coses tan simples com muntar una biblioteca i la impossibilitat d’obtenir un paper anomenat factura, en una cultura que no entén d’eixos procediments.
El petit editor– AGCPV ( Associació de Gestors Culturals del Pais Valencià)
David Vid, per part seua, participava en la seua doble condició com a veu visible de l’editorial El Petit Editor i com a representant de l’AGCPV ( Associació de Gestors Culturals del Pais Valencià) que entre el públic comptava amb la presència del seu president, Josep Maria Bullón.
David Vid assenyalava que “fem tot el que podem en la professió de l’edició. No treballem amb grans plataformes i prevalem la proximitat treballant amb empreses del col·lectiu”. El Petit Editor va nàixer com una editorial a l’ús i amb l’objectiu d’anar a allò pròxim, “d’acudir a tot allò de la nostra realitat social en la qual ens desenvolupem”, contava Vid. “El nostre treball és apassionant però també apassionat, que és el que funciona. Amb el fet de fer cultura ja tenim una responsabilitat damunt. Es tracta d’un poder que impregna qualsevol lloc, persona o col·lectiu del fet cultural”. Una tasca de mediació a través de dos mitjans de comunicació, una revista, un canal de ràdio. “Volem retornar a la societat el que la societat ens dona quant al consum de la nostra cultura”, assegurava.
Com a representant de l’Associació de Gestió cultural, David Vid també va assenyalar que “tots els companys treballen per millorar els seus entorns i aportar tot el que poden a la seua realitat social més pròxima”. En aquest àmbit, va ser José María Bullón qui va emplaçar els representants de l’AVECOE a realitzar les reclamacions a l’administració. “Quan un contracte per a la formació d’oci no contemple la llei de RSE cal paralitzar-ho i denunciar-ho als tribunals de contractació administrativa”.
“Ens queda molta feina per fer”
Luis Posada
Per la seua part, Luis Posada, membre del consell de direcció de “La Fábrica”, va explicar com des de la institució que representa es desenvolupen, des de la iniciativa privada, projectes culturals contemporanis vinculats a la creativitat, el disseny i les arts que, en la seua opinió “aporten un gran valor a la societat”.
Treballen “des del rigor i l’humanisme”; i duen a terme “projectes experiencials que atrauen cada any a més de dos milions de persones”. La Fábrica, a més, es recolza en la Fundación Contemporánea, “que ens dona suport amb la seua voluntat d’unir al sector”, a través Pública, Encuentros profesionales de cultura. Programes de formació, desenvolupament professional, anàlisi, debat, networking, internacionalització de la cultura, suport a emprenedors, i el treball de l’Observatorio de la cultura, una consulta al sector professional per a analitzar l’estat de la qüestió. Entre les seues principals anàlisis, una conclusió: falta una connexió precisa del mateix sector. I una dada: el coneixement de l’abast i vinculació del sector dels ODS respon a una valoració de 7,43%. “Tenim una gran capacitat per a transmetre determinats valors. Ens queda molt per fer”, va assenyalar.
DUES SESSIONS FORMATIVES PER A PROFESSIONALS DE LA CULTURA
La jornada va finalitzar amb la invitació a dues sessions formatives per a professionals de la cultura. D’una banda, el Festival Periscopi València, el 22 de novembre, en La Mutant, per a abordar quatre línies estratègiques: El finançament, la sostenibilitat i els ODS, els nous públics i propostes.
D’altra banda, la Conferència Estatal de la Cultura que tindrà lloc a València el mes vinent de febrer de 2023.
*Si desitja més informació sobre la Responsabilitat Social Empresarial pot consultar la pàgina web de l’AVECOE així com els butlletins informatius en la Intranet de la web (només per a socis).